“Els únics obligats a pagar el cànon digital són els fabricants i els distribuidors. Per tant, les empreses, les administracions i els professionals estan exempts de fer aquest pagament”, explica l’advocat Òscar Serrano. Ell treballa a Col·lectiu Ronda, una de les empreses que ha començat a tramitar les primeres demandes a la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) en relación a l'aplicació indiscriminada del cànon digital.

La SGAE cobra una remuneració compensatòria per còpia privada cada vegada que es ven: un disc versàtil de CD i DVD (regrabable o no), una memòria USB o altres targetes de memòria, una grabadora de CD o DVD, a cada equip multifuncional i als escàners, etc. La llista és llarga, però aquesta enumeració és suficient per veure que són objectes que formen part de la vida diària de qualsevol informàtic.

Fins ara, els detractors d’aquest cànon no tenien possibilitats, o en tenien poques, de fer valdre els seus arguments, ja que la SGAE estava emparada per la legislatura. No obstant, el 21 d’octubre del 2010, el Tribunal de Luxemburg va declarar il·legal l’aplicació de certs aspectes del cànon i els professionals de la informàtica en són un dels beneficiats. Segons Serrano, “els informàtics poden reclamar als majoristes que els hi hagin repercutit aquest impost, sempre i quan aparegui el detall del pagament a la factura”. I ell mateix afegeix: “Tenen dret a desfer la cadena de pagament i repercussió que s'havia creat, entenem també que amb caràcter retroactiu”. Per efectuar les demandes o reclamacions, pots contactar amb Col·lectiu Ronda al correu Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d'spam, heu d'activar Javascript per veure-la o al telèfon T. 93. 268. 21. 99